Coincidències: regals, troballes, i compres. Així em van regalar farà uns dies l'últim llibre d'aquesta poeta, el que ha estat dues vegades premiat, Rebel·lió de la sal, i jo em comprí el mateix dia, o dies anteriors, Arena, per un molt bon preu a la llibreria de la Generalitat, al carrers dels Caramels, i Temps en ordre a una llibreria del meu poble (tardà en arribar més de dues setmanes, les editorials fan poc de cas a les llibreries xicotetes). Especialment m'han agradat quasi tots els poemes de Temps en ordre.- La voluntat d'ordenar el passat i el present. També jo vull ordenar allò que sovint sempre acaba sent un embolic. Però, per Biologia, sé que mentre les molècules s'afanyen per romandre el més estables possibles, adquirint la millor estructura per a tal fi, el medi fa de les seues, i es dedica a desordenar. L'entropia. Tot tendeix a l'ordre, tot es veu afectat pel desordre.
Per altra part, Rebel·lió de la sal és també un llibre perfecte, i diria, necessari.
Fotos de llibres de la web de l'Associació d'escriptors en llengua catalana.
Definitivament, tenim un gust prou divergent, tu i jo :P
ResponEliminaA mi temps en ordre em va agradar, però no entusiasmar, com Flexo o Les Hores. La rebel·lió de la sal, ja frisse per llegir-lo.
El temps en ordre m'encantà quan el vaig llegir. Abans d'anar-me'n a Noruega li'l vaig regalar a la meua amiga Rebeca, que no entén el valencià però com si sí. Me vaig guardar un poema anotat a la meua libreta:
ResponElimina"Pare, la mar -irrevocable i justa-
arrima al port la càrrega dels dies,
a coberta del fred i de la sal.
I en els bocois de plata que administres,
poses atentament el temps en ordre.
Fora, on ja no estem per obeir
el referent fidel de les muntanyes,
apunta el vent a penes sobre l'aigua;
la terra, dins, exili de la mar,
segueix sense perdó les seues lleis
que contra el cos i des del cos les dicta.!
Hola, boniques. Temps en ordre, sí, el meu prefe, ;). Eixe on sembla que està "rendint" comptes amb son pare i amb ella mateixa, i la vida, m'encanta, Comtessa. Un dels preferits, eixe i el de la mare, també. Em sembla un poemari d'algú que pren mesura de les coses: m'imagine a la meitat de la vida, pensant en el passat, en el present, en el futur. Ordenant, en definitiva.
ResponEliminaAlba, supose que te'l compraràs, però si no és així, jo te'l deixe...
Besets
eh... que també el de rebel·lió està molt bé, eh? té alguns poemes perfectes, emotius, i això.
ResponElimina