Estos dies estic llegint a Cather, una de les meues escriptores preferides. Feliç fou el dia aquell que vaig llegir Capote: en no sé quina novel·la afirma que la seua escriptora preferida és ella.
Són les troballes que trobes en llibres, que parlen d'altres llibres, etc. La muerte llama al arzobispo és una novel·la separada en molts capítols, i en cadascun d'ells, l'escriptora conta alguna història relacionada amb els viatges que el bisbe Latour, i el seu company, el pare Vaillant, van realitzant al llarg d'un Mèxic per a mi desconegut. Quasi tots els llibres de Cather tracten de la vida en terres inhòspites, d'alguna o altra manera. Bé perquè s'ha de conseguir domar una terra, llaurar-la, que done fruits, bé perquè s'ha de mantindre una religió en front d'altres creences. Per això solen ser personatges de ferma voluntat, amb una força poc habitual. Amb fe: en la terra, o en déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada