Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris filosofia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris filosofia. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de juliol del 2010

La bloguera despistada

Ahir
V., després de parlar sobre les amigues del poble (una, en un poble xicotet, diu, no li pot fer ascos a res), no sé com ni perquè, comença a parlar sobre el que saben els xiquets i adolescents de hui en dia, millor dit ,el que no saben. Que ella, que féu la ESO, ja sap que ha après molt menys que un que féu BUP  i COU, però que troba que la ESO d'ara és pitjor que la seua, de fa uns sis o set anys. Conta el cas d'una xica de disset anys, Segon de Batxillerat, que no sabia què era el Mur de Berlin. 
Si el nom ja t'ho diu, repetia, mentre nosaltres dinàvem.
L'any passat, jo també em vaig sorprendre que un alumne de quart de carrera de Biologia no sabera (o que ni li sonara el nom) qui era Homer (no Homer Simpson, l'altre). F. feia poc acusava els companys de Biologia que no sabien diferenciar un cactus d'una eufòrbia de ignorants. Jo li deia que molts, com ell mateixa, no sabien escriure valencià. Ell, ofès, em responia que a un llicenciat de Biologia no se li demana que escriga bé una llengua, sí que sàpia coses fonamentals sobre ciència. Clar, què és el fonamental? Què he de saber i no sé? Qui em dirà ignorant perquè no tinc ni idea, per exemple, dels artròpodes?
Què és tindre cultura general? Què he de recordar, sí o sí, del que he estudiat en la carrera?
Tal vegada tot siga un problema d'ego/s.

Avui
Volia escriure sobre el bloguer o la bloguera despistada, quan cau en una pàgina inadequada per al seu esperit. A diferència d'aquells que senten La Cope per a encendre's i autoafirmar-se -i de pas, que els entre maldecap- jo preferisc no assabentar-me'n de què diuen alguns. D'altra banda, no vull posar-me en contra de cap blog -encara que a un/a se li diga imbècil, però educadament, sense dir-li la paraula imbècil. 
Un bon amic sempre m'ha dit que deuria llegir més assajos, més filosofia, entrar en alguna associació en què es defensen algunes idees paregudes a les meues, que això m'ensenyaria a defensar, amb paraules, de manera raonada, les pròpies idees. La poesia i la novel·la no m'han ensenyat això, i encara que tinga dos o tres coses clares, em tomben fàcilment en alguns temes.