I tu, d'on et nodreixes?

El millor d'ahir fou que la dona de la neteja es quedà durant cinc minuts mirant la paradeta dels llibres -cinc minuts en què les mans pararen d'espentar el carro on duu tots els estris. Mirava i llegia els títols (títols en principi tan interessants com Postpublicidad, el E-branding, Fuzzy Marketing i de més...). Jo em preguntava què li devia d'interessar, d'aquesta escampà de llibres. De seguida, no vaig poder evitar pensar que segurament tenia un fill publicista, o periodista, i que s'interessava en açò indirectament. Suponc que és fruit del prejudici. Més que res, m'estranya que ella, que en principi, pense jo, ni li van ni li vénen aquests llibres, estiguera més estona parada, encuriosida,  davant els llibres, que els alumnes als que suposadament els demanen aquestes lectures. Alguns d'ells, ho compren amb neguit. Pensen en els diners, primer, demanen el descompte; altres, com va dir l'altre dia un simpàtic professor, es nodreixen d'internet. Per exemple, La Poètica, d'Aristòtil, em sembla que està disponible a la xarxa, gratuïtament. Molts trauen la targeta i es gasten en un moment vora seixanta euros. A mi tot em sembla bé, des d'este costat de la taula. A l'altre, m'agradaria haver sigut dels que no reparen en despeses: durant la carrera, he comprat pocs llibres específics; molts d'ells passaven els seixanta euros de llarg. M'he nodrit de la biblioteca, i gràcies.

Esmena: Lleveu-li la dona de la neteja, i poseu-li un que passava, no alumne, no professor,  que està afaenat per aci (igual que jo) amb poc de temps per parar-se... Espere que així s'etenga el que volia dir, realment: que els alumnes es paren poc a mirar els llibres. Suponc que si haguera posat un electricista, ningú s'haguera indignat.  També que em disculpen els alumnes que compren els llibres amb neguit,  i jo els he jutjat un poc, qui sap si no tenen ni un duro, i  no és que no els agrade llegir...