Hauria d'haver tornat uns quants llibres a la Biblioteca però entre unes coses i altres, no he pogut. Entre eixos llibres de poemes, un de Miquel Martí i Pol, al que tenia arraconat dins d'autors que no m'interessen per blablabla, i aquest ha sigut un bon descobriment d'enguany. M'agrada, sobretot, la transparència d'alguns poemes. I també que sovint parle de la importància del present, que torne a ell.
INTERLUDI
Tots els colors de tu i un sol color.
Ara que saps que ni la mar ni el vent
no repeteixen mai el mateix so
i que el silenci no és un pou eixut,
pots ben reprendre sense por costums
mig oblidats, projectes i desigs.
Tot es mesura des d'aquest present
que tens al cap dels dits i és un ocell
sorprenentment agosarat i viu.
