Fa molt de temps que no em passava per allí, i més temps encara que no agafava llibres. Tant com des d'aquell estiu quan em robaren la cartera i amb ella fotos de mon pare, targetes, i el carnet de la biblioteca. Torní per fer-me un de nou, però posí la mateixa foto, un intent de reemplaçar allò que no es pot reemplaçar. No m'agrada la Biblioteca de València, no m'agrada per la seua olor, i això que no sóc massa sensible a les olors. L'olor del llibre toquejat i vell, les pàgines plenes de pols, això em repel·leix (no ho he dit però tinc vocació de pija). Per això tampoc suporte l'olor de les llibreries de vells, i això que sí que m'agrada tot allò que representa el passat, els objectes antics, la memòria en forma d'objecte. Però passava per allí i volia llegir poesia ara que he de tornar Camp de mines. He buscat també a Calvino en català i no l'he trobat, he buscat Cormac McCarthy i també ha sigut en va. Em pregunte quants llibres nous hauran dut des que no vaig, si serà una xifra digna, o si confirmarà el que tots sabem. Si hauran comprat més llibres en castellà (que segur que sí, sols cal mirar quantes prestatgeries estan dedicades a les novel·les en castellà i quantes les dedicades en valencià)
He deixat de banda les novel·les i he seguit caminant cap a les prestatgeries de poesia. Sense buscar-los, m'he topat amb Maria Beneyto i Vinyoli: Després de soterrada la tendresa, Bressoleig a l'insomne de la ira, de la primera, i Encara les paraules, del segon.
