És difícil escriure quan res no passa, dius, mentres em mires com si hagueres de dir alguna cosa més.
El que volia dir-te era el poema Gargots de Foc de Tranströmer (que tu insisteixes en dir transtormer) del llibre que avui l'amor m'ha regalat.
Durant els mesos ombrius la meva vida espurnejava
només quan feia l'amor amb tu.
Com la lluerna s'encén i s'apaga, s'encén i s'apaga
-pots seguir el seu camí a llambregades
en la foscor de la nit, entre les oliveres.
Durant els mesos ombrius l'ànima s'arraulia
sense vida
però el cos anava dret cap a tu.
El cel nocturn bramulava.
Munyíem el cosmos d'amagat i sobrevivíem.
Ai... Sergio li deia "Transformer". Però a mi m'agrada, aquest poeta :)
ResponElimina