Pots veure l'article penjat a la paret al costat d'una de les portes on darrere t'espera un metge i una recepta o dues. Jo sempre el llig, quan vaig. El títol de l'article és Conjurar la tristesa amb píndoles i resumeix bé el que diu la resta de l'article. Com resoldre la tristesa, la sensació d'infelicitat que a vegada ens talla ales i ens fa caminar mirant el terra? Algunes persones en aquesta situació, situació que està lluny del que clínicament és una depressió, acudeixen al metge esperant el guariment en forma de medicament antidepressiu. Hi ha debat entre especialistes: entre aquells que recepten antidepressius a pacients simplement trists, amb un profund malestar, perquè el més segur és que troben milloria; i aquells que saben que aquesta és una solució parcial i poc adequada, i que, en tot cas, haurien de fer front als problemes, acudint si cal, a la consulta del psicòleg. És un problema funcional, moltes vegades un problema adaptatiu, i açò suposa, en definitiva, tindre dificultats en gestionar les emocions i tolerar la infelicitat temporal. Tolerar les frustracions, els xicotets entrebancs que ens van ocorrent cada dia. Tanmateix, hi ha també un problema de recursos disponibles: el nombre de psicòlegs a la Sanitat Pública és força baix, i per tant, han d'atendre primerament els casos més greus, perquè fins i tot el depressiu medicat necessita la psicoteràpia.
L'article és molt interessant, la síntesi que fas del problema, també. I em fa l'efecte que afecta a molta gent... Cada vegada tolerem pitjor les frustracions --la depressió és una altra cosa-- i pareix que disposem de menys mitjans per a gestionar-les; sorprén molt, açò, en gent molt jove. Però també és greu la poca importància que tendim a donar a les qüestions psicològiques --almenys, per contraposició a les fisiològiques--. Sovint, fins que ja és massa tard... Qui no té mai (alguna) tristesa no és humà.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu "Russel"! També pense que hi han persones que infravaloren el que significa patir una depressió i que utilitzen aquest terme banalment, per exemple: ix un dia núvol i diuen : -Ai!estic tris!estic depressiu!. En compte amb això, la depressió és una enfermetat molt seria. I per suport que necessitem més psicòlegs en la Sanitat Pública!
ResponEliminaSí, tota la raó... sembla que no sabem gestionar-les, no sé fins a quin punt ara açò afecta a més gent.
ResponEliminaM. exacte, la tristesa no és una malaltia la depressió sí. És un pou del que costa eixir, molt.
Com en quasi totes les malalties, és bo una atenció integrada, tant de psiquiatres com de psicòlegs. Igual que en trauma, seria bo que els fisios treballaren conjuntament amb els traumatòlegs més sovint.
Un beset, a vore si ens veiem el dèsset!