llivanya
aürt
sevícia
cascall
enlleïda
xarbotar
cadolles
Paraules que sempre que les dic em remeten al llibre on les vaig aprendre: esputo (esput) al primer llibre que vaig llegir de Thomas Bernhard, L'origen. Lupanar (bordell) a algun llibre de Dostoievski., Els germans Karamàzov ?. Hi haurà més paraules apreses de llibres, però ja han perdut la relació amb aquells.
Ma güelo conta que els màrgens sempre havien estat plens de cascall i que quan algú tenia un mal de queixal o de cap molt fort se'n feia una infusioneta. Però hi va haver un moment que la Guàrdia Civil es dedicà a arrancar-la perquè passà a considerar-se una herba perillosa...
ResponEliminaTinc molt mala memòria, però amb les paraules també solc recordar on les he apreses, siga de llibres o de persones. Fins i tot si el text és ric ric me'n faig vocabularis (això últimament ja no tinc temps de fer-ho :S)
ResponEliminaAixí les paraules són més teues, tenen una càrrega extra, estan connotades.
Cadolla, casualment, l'he apresa fa tan sols uns mesos, mentre llegia Enric Valor. És un mot bonic.
Compte amb l'enllaç de sevícia!
Gràcies pels comentaris!
ResponEliminaNo sabia això del cascall, Vicent, moltes gràcies. De fet, m'has picat la curiositat i ara ho buscaré al llibre de Pellicer :)
a part de preguntar-li-ho a ma güelo :)
Josep LLuís, hehe, açò de fer els apunts ràpids té estes coses, ara ho canvie!
sí, a mi també em sembla bonic, cadolla.