Comprovem el terreny. Hi rellisca la seguritat que hauríem de tindre, seria millor comptar quants passos i millor mirar on posar les mans. Però, ai, un excès de pensament, el dubte, i de res haurà servit tampoc la prudència. Hi ha un senyal de perill? L'heu vist enlloc? Hi ha un xicotet senyal a la pell, allà on caigueren anit unes llàgrimes, i hui hi bateguen, encara.
Contusió
El color formma una taca, porpra mat.
La resta del cos ha quedat esblaimada,
color de perla.
En un fondal de roca
la mar xucla obsessiva,
un buit, l'eix del mar sencer.
La marca del destí,
un punt com una mosca,
s'arrossega paret avall.
El cor es tanca,
la mar recula,
s'entelen els miralls.
Sylvia Plath
Trad. Montserrat Abelló
Sóc Vertical, Ed. Proa
Trad. Montserrat Abelló
Sóc Vertical, Ed. Proa
vell batec, bell poema, perla encara
ResponEliminai sempre
:)
Sí, bell poema, i en el meu cas, vell poema, perquè feia molt de temps que no el llegia, ni buscava un de Sylvia Plath perquè m'acompanyara.
ResponElimina:)