Passeig per l'Albufera (primera part)

Les coincidències són coincidències, no cal buscar-li raons, encara que com a bons humans vulguem buscar-li alguna raó amagada, un senyal del destí. Justament aní l’altre dia a l’Albufera, a passejar amb barca, cosa que no havia fet encara. El meu acompanyant m’avisà: si ens toca un barquer xarraor, pot ser molt interessant. Tanmateix, el soroll del motor, i un home de panxa grossa, s’interposaven entre nosaltres i l’home amb ulleres de sol i puret, el nostre guia en l’expedició. Amb ell, com a coneixedors del llac, també anaven el seu fill i un amiguet d’aquest. Tanmateix, aconseguírem treure alguna informació dels animals que véiem.

Dic coincidències perquè a l’endemà, al programa repetit de Medi Ambient, emès per Punt dos -canal que li tapa les vergonyes a la Televisió Pública Valenciana- parlaven del Tancat de la Pipa.

Dic coincidències perquè hui Vent de Cabylia ha penjat un vídeo sobre l’Albufera. I més enllà del to morbós, ridiculitzant dels pseudoperiodistes de Callejeros, m’ha resultat interessant.

O siga, que si no fóra perquè no és de veres, diria, xé, açò és cosa del destí! Ja volia parlar sobre l’Albufera (també perquè estic fullejant el llibre L’Albufera, Guia de descoberta del Parc Natural) però ara encara en tinc més, de ganes.

Durant el trajecte en barca, a mitjan vesprada del diumenge, a part de gaudir d’una immillorable companyia, intentava esbrinar les plantes de la riba; reconéixer les plantes, el llentiscle, per exemple, em fa molt feliç, em fa sentir que m’aprope més al que veig. Com si els estudis que a punt estic d’acabar m’hagueren servit d’alguna cosa més que tindre un títol a la mà. Lluny, però, estic de reconéixer els pardals, raó fonamental per la que s’han protegit les zones humides (com en el cas del Delta).

El meu coneixement sobre les aus es deu solament als aspectes que recorde d’allò que doní al segon curs de Biologia, en l’assignatura de Zoologia general.

Solament he visitat una vegada el Centre de Recuperació d’Aus, i l’experiència fou força interessant. El guia, un xic d’uns trenta i poc, ens demanava silenci: com parleu si als pardals se’ls reconeix pel cant? De sobte, s’aturava i ens deia: escolteu. I de seguida, després d’un cant que per a la majoria de nosaltres era nou, ell simulava amb exactitud el mateix cant. Quin home, aquest guia! Quin crac! Ens contà que fa uns deu anys va enregistrar un cant –enregistrar cants és un mètode per saber quins aus passen  per l’Albufera- i que encara no sabia a quina espècie pertanyia. De tant en tant, es posava la cinta i escoltava. Jo em quedí amb la boca oberta… Què voleu? Davant gent així no puc fer sinó admirar.

Noteta: vos podeu creure que algunes de les pàgines web enllaçades (la del Tancat de la Pipa i la de Albuferaparc) no tenen opció de llegir-les en valencià?. Açò qu'és?