Lectures

En la conversa on li comentí la possibilitat de treballar aquest any també en la Fira, ella em confessà un gran amor als llibres. Per primera vegada, després de cinc anys en eixe espai verd i humit que és el Campus de Burjassot, trobava algú que s'estimava llegir. Fou una agradable sorpresa, la veritat que fins i tot m'emocioní. Sí, em diu, jo als nou anys (i mentre ho diu obri més els ulls i sé que espera sorpresa per la meua part, com quan contes alguna cosa que a tu et sembla digna de contar-la i esperes, vigilant, la reacció de l'altre), en un estiu, em vaig llegir Anna Karenina i el Decameró. Hòstia. Després d'aquest hòstia silenciós, li pregunte, però no entendries res, no? Als nou anys qui entén els conflictes d'Anna Karenina? Ella posa èmfasi en l'altre llibre. Però, saps, no, quin llibre és el Decameró? Li dic que sí, que conec el llibre i que dubte molt que algun dia el llija. N'hi ha coses que és millor saber-les i no confiar en què hi haurà temps (vida) per a llegir-ho tot.

I què lliges ara, novel·la, poesia? (ho dic amb un no dissimulat interés). No, diu, poesia no. No puc amb ella, bé, s'ho pensa millor, i afegeix: Benedetti té coses que m'agraden.

Davant aquesta perla, jo no podia sinó tindre interés en veure què és el que agafaria del CAL. Fuster, Rodoreda? (són de lo millor que hi ha a la minibiblioteca del CAL).

Ens acostem a les prestatgeries, jo sense saber encara quin llibre anava a agarrar (cosa que féu que agarrara l'últim Premi Nobel). De sobte, la meua companya posa cara d'alegria: està la segona part de la trilogia Millenium!