M'he quedat mirant les nines de porcellana, tan pulcres, noves dins la caixa encara. Les vendrà? Al costat, cartrons i mantes, i un gosset dormint. L'home menja un entrepà. És un dia de fred. La meua mirada s'ha allargat massa, sense adonar-me'n. I aleshores, l'home, somrient i com si dos paraules pogueren explicar-ho tot, m'ha dit: la vida... Li he tornat el somriure i he continuat. La vida...
A vegades les mirades més sinceres són les que fem sense adonar-nos-en.
ResponEliminaSí.
ResponElimina