Del Blog "Crítica y Contracrítica"

Per Neorrabioso conec el Blog Crítica y Contracrítica. Per ells he conegut a algunes poetes que ara m'interessen tant com Nicole Brossard. Segurament, el que em tinga un poc desconcertada és eixe to de superioritat (també moral ¿?) que note als escrits. Supose que és el fet d'escriure sobre el que es sap i per altra part, escriure-ho amb força, sense pèls a la llengua, mesclant-hi una certa pedanteria. Tanmateix, ells, a part de crítics, són poetes, i com em passa amb altres crítics de poesia que també escriuen, em pregunte si allò que critiquen als altres, ells ho superen, o bé, si aconsegueixen fer poesia tal com l'entenen. Vull dir, no sols cal saber què és el que falla als poemes dels altres, sinó tindre el valor i la visió per veure què falla als propis, i analitzar-los amb la justa mesura. No és cap acusació, jo sóc la primera en saber què és el que espere dels poemes que llig i de tindre les meues manies més o menys irracionals.
Deixant de banda açò últim que és una cosa que em preocupa, uns dies més i altres dies menys, un dels objectius del blog és posar de manifest la mà negra, que deia el senyor Vicent, dels premis literaris en l'àmbit castellà. Sobre açò, fins a quin punt tindrà la seua feina ressò?
Alguns s'han queixat, com Ben Clark, de l'anonimat del blog. A mi és una cosa que no em molesta gens, ara bé, hi ha alguns comentaris plens d'un exhibicionisme cultural, per dir-ho d'alguna manera, i de molta ràbia per no ser també un poeta reconegut i premiat. Si no pogueren ser anònims, potser no hi hauria eixe tipus de comentaris.
A mi m'agradaria trobar un espai on es parlara de poesia a eixe nivell però sobre poesia en la meua llengua. Seria possible? O existeix ja?