Un pas rere un altre

Tocar terra. En realitat, per molt que veja els passos com salts, són passos, per això sóc una persona sensata. Un pas darrere de l'altre, un a l'aire mentre l'altre xafa terra o asfalt. Com a la xiqueta estudiosa que li asustava passar de quart a cinquè i solament es tranquil·litzava quan li explicaven que no era un salt, sinó un pas, igual que havia passat de tercer a quart.

De fugir, que també en sé, com tots, sempre estem a temps. Cap avant o cap a rere.

Fugint s'aprèn poc, encara que siga cap a davant, perquè sempre has de tornar a qui ets.