Guia per a reconéixer els teus sants

Si hi ha pel·lícules que paguen la pena per una frase, o dos, un diàleg, pot ser, encara que tu digues que no, que no es pot separar de la resta, que no es poden partir els cossos, les obres d'art, les pel·lícules per a sols agafar el que ens agrada, que és la totalitat el que cal mirar, el conjunt, que si t'estimes alguna cosa o algú cal estimar-ho tot (els muscles, l'esquena, els genolls, el dit gros del peu). Jo recorde, en canvi, certes paraules d'algunes pel·lícules, a penes la història sols un diàleg.
Per exemple, la mare li diu a Dito: Que feliç estic de veure't, que ganes tenia de dir-te el teu nom, a tu. Si hi ha pel·lícules que mereixen ser vistes sols per un diàleg.
De totes les maneres, dius, Memòries de Queens (A guide to recognizing your saints) és molt més que eixe diàleg.