En eixa peli carregada de sucre i romanticisme mal entès -com li agrada a la Streisand que li recorden la bellesa de les seues mans!- hi ha un personatge tristíssim i adolorit, la germana de l'entrenador de futbol, la poeta que intenta, sense èxit, suïcidar-se varies vegades. I d'ella diu el germà açò tan bell, com el pare li va prohibir escriure al paper, doncs ella començà a escriure a l'aire. A temporades m'enrecorde d'eixa frase, escriure a l'aire, i no sé perquè.
Jo sé perquè. perquè vas amb el metro, no tens paper on escriure les tres paraules que t'han vingut al cap... i les has d'escriure en l'aire!
ResponEliminaPD. Jo, quan no tinc on escriure coses que se m'ocorren, ho guarde al mòbil...
;)
ResponEliminaTens informació per altres vies, heheh..
Pues el mòbil no em fa gràcia per a escriure, ni tan sols en cas de necessitat.
Vaig a descansar que ja és hora...Crec que t'envií un correu, però no sé a quina direcció,
besos