diumenge, 15 de novembre del 2009

Passat: L'Estany de Sant Maurici


De sobte, he desitjat el passat. La neu i el fred als Pirineus. La calma aparent d'un paisatge. La vida a la muntanya. I m'he quedat per enèssima vegada sense veure À bout de souffle.

6 comentaris:

  1. Això és l'hivern, que no arriba, i ens torna bojos... (Per cert, al videoclub que jo vaig la tenen, la pel·lícula; 'Stromboli' es diu, i està en el carrer Centelles)

    ResponElimina
  2. conec d'oïda el vídeoclub...
    stromboli, per cert, bona peli.

    ResponElimina
  3. La vida a la muntanya. Tinc que triar si torne a la neu i al fred de ser lliure o si em quede amb la calor que inesperadament he trobat des de fa unes setmanes. I he triat tractar de mantindre les dos coses alhora però sabent que una no aguantarà el pes de l'altre.

    ResponElimina
  4. M'agrada el teu comentari, Comtessa. Jo sóc molt més feble, i la vida a la muntanya em crearia una immensa sensació de soledat o alguna cosa així. Però crec que intentar mantindre les dos és una decisió intel·ligent, fins que pel pes una de les dues caiguen. O no.

    ResponElimina
  5. Que un (Ell) no aguantarà el pes de l'altra (la vida que vol sempre més i més lluny i que va i torna i se'n torna a anar i ara està ací demà està allà i després qui sap on).

    ResponElimina
  6. Sí, ja, no sé perquè, suposava un Ell. Mai se sap el que aguantaran els altres. Pot ser Ell sí.

    ResponElimina