Quan t'esperes exactament això, no hi ha cap desajust: ni et sorprén positivament ni ets sents defraudat. La combinació sembla perfecta. Una esperança, que per atzar o no, troba el que és a la realitat. Un conegut tenia l'estratègia d'esperar sempre menys: si anava a anar-se'n de viatge, per exemple, es convencia que anava a avorrir-se totes les hores. En realitat, l'estratègia fallava perquè mai aconseguia convèncer-se del tot i sempre esperava algun fet extraordinari als viatges. "Visc sense viure en mi i tant alta vida espere". A l'eixir del cinema després d'haver vist Àgora, he pensat el mateix. Cap desajust entre el que esperava de la pel·lícula i la pel·lícula. Aplaudiments tebis al final.
jo he tingut sempre la sort de anar amb ese equilibri i he evitat moltes desil.lusions.. a estes altures si tinc la sort de veure la peli de Almenábar al cinema ( i no descarregada quan surta el dvd )será per la Raquel Weisz
ResponEliminaAmenábar..
ResponEliminaAquesta no l'he vista i no sé ben bé per què però no crec que em diga molt. En canvi, ahir vaig vore una joia, "El secreto de sus ojos", inoblidable, encara tremole de recordar certes escenes. Em va agradar moltíssim, per bé que, com tot a la vida, és només la meua opinió.
ResponEliminaJo la de Darin la volia veure. Però quan vas al cine amb més gent, doncs s'arriba a un pacte o algo així. ;)
ResponEliminaCortuska, jo també per Rachel Weisz. Per això he posat una imatge seua. Tudo bem?
A mí em fa mandra, la veritat. Començo a anyorar l'Amenábar que feia cinema de gènere, tot i que Mar adentro em va encantar.
ResponEliminaA mi m'havien dit meravelles. Potser és que esperaves meravelles, per això no t'has sorprés :P
ResponEliminaAi, no! Esperava una superproducció: és a dir, que n'hi hagueren escenes amb molts secundaris i moolt de soroll. No esperava que foren algunes d'elles tan crues (però jo en açò sóc molt sensible, i no m'agradava veure tallar caps) i per altra part, m'agradà el retrat que fa de tots els sectors religiosos, crec que ha sigut valent en descriure un món tan violent i fanàtic. No sé si seria així. Per altra part, m'agrada sentir el que diu la gent (a part de la gent que m'acompanya) i solc estirar l'orella: vaig sentir a dues parelles dir que la pel·lícula estava en contra de la "Iglesia"...no comments.
ResponElimina