El meu fill (o de com no el deixen ser)

No sé prou francès, però Mon fils à moi, em sembla que és més possessiu que no sols dir Mon fils. Però no n'estic segura. La pel·lícula és el retrat d'una possessió. És un conte de terror (psicològic, però no menor). L'agressió verbal, l'agressió a la intimitat, a l'altre com a ésser independent. També tracta del fingiment. Com, darrere d'una postal idíl·lica, s'amaga una relació violenta, malaltissa. Si l'altre dia deia d'una peli que et feia sentir millor, aquesta tot el contrari. Acompanyes un personatge al seu infern particular. Sents la seua angoixa. Pateixes. És el que té el bon cinema.