I n'hi ha cares que reflexen una vida, la sofrença, amb força. Eixe és el rostre d'ell, que ha patit, que es droga, que ha perdut un amor. En canvi ella, immaculada, tindrà dins el patiment. Com si les cicatrius pogueren dominar certs rostres i altres no. Potser no siga una bona pel·lícula, com digué Boyero (encara que Boyero defensà eixa peli absurda, videoclipera, sense talent, la de Brad Pitt rejuvenint), però la cara de l'actor Birol Ünel paga la pena.
Completament d'acord amb els teu gustos cinematogràfics: la pel•lícula de què parles em sembla genial. I sí, jo també pense que l'altra, la de Brad Pitt, és un torro de proporcions bíbliques (sobretot pel metratge: 3 hores, per l'amor de Deu!)Això sí, s’agrairia un enllaç... o algo, que em sembla que no és molt coneguda.
ResponEliminaNo tinc tant de temps per fer posts com toca,puff..eh, mira el que diu Boyero sobre Contra la paret: No me interesan absolutamente nada sus dos desgarrados y suicidas protagonistas. Me repelen. Por mí podrían cortarse las venas e irse al cementerio en la primera secuencia. Y reconozco que el director cuenta con cierto estilo la historia, pero no soporto a esa pareja.
ResponEliminaLa cara de rossegó de Brad Pitt al llarg de 3 hores... això sí que 'repele'
ResponElimina:)
ResponEliminaJo desitjava en eixa peli que la que ho conta morira ja d'una volta. Mai ningú ha tardat tant en morir, hehe