I què?

Dissabte i diumenge passaren llibres de molts colors i títols per les meues mans. Llibres tècnics sobre l'energia solar, novel·les ràpides de llegir, novel·les que no llegirà ningú mai, missals, clàssics, poemaris i llibres il·lustrats. Fitxar llibres significa comprovar albarans i introduir dades. Però també és donar una ullada ràpida al que publiquen les diferents editorials valencianes. Saber que això dit ací dalt no és de veres, i que tot llibre té un lector. Un almenys. Ja he dit per ací que la meua preferida és Pre-textos, malgrat (i aquest malgrat pesa) que solsament publica en castellà. Justament m'estic llegint ara una novel·la publicada per ells, El Canto de la alondra, de la meua admirada Willa Cather, després del fracàs de La Pesta i La bèstia del cor. Sé que, si no és per força major, aquesta novel·la no me la deixaré. I no sé com ho fan, però els publicats en aquesta col·lecció Narrativa Clásicos són llibres grossos, de tapa dura, que no pesen quasi. Així una du el llibre a la motxila sense carregar massa l'esquena i pot llegir-lo al tramvia. Coses que, segur segur, han pensat els editors.
D'entre els llibres fitxats, uns quants m'interessaren prou com per a aturar la faena i llegir què deia la contraportada o per fullejar-los. Així vaig fer amb una col·lecció de llibres infantils que tenien títols tant autoafirmatius com Estic grosset, i què? o Jo ho faig assegut, i què? (en referència aquest últim a pixar assegut -els xiquets, no les xiquetes).
Es troben dins de la col·lecció, com no podia ser d'altra manera, I què?, de l'editorial Tàndem, i són uns llibres descrits com a històries que ajuden a desdramatitzar alguns problemes des de l'humor. Quan els vaig veure de seguida vaig desitjar tindre algun xiquet a qui regalar-li-ho, tanmateix: no estaria bé que els adults tinguérem uns llibrets així? De l'estil, Tinc cel·lulits, i què? Estic calb, i què? De segur que tots tenim un i què guardat per a llançar-lo al món.