Jo recorde els darrers aniversaris com els dies més tristos de cada any. Alguns. D'altres, com els millors. Això no ho tries, la tristesa entra per la porta o es queda fora.
Espere que hui no se li ocórrega passar de l'entrada. Per molts anys, bonica.
Gràcies! La tristesa a ratlla, Alba. La mínima necessària¿? Comtessa, que xulíssima la foto de la neu amb contrast del verd de la "toalla". I la cama alçaeta, :)))
Jo recorde els darrers aniversaris com els dies més tristos de cada any. Alguns. D'altres, com els millors. Això no ho tries, la tristesa entra per la porta o es queda fora.
ResponEliminaEspere que hui no se li ocórrega passar de l'entrada. Per molts anys, bonica.
Moltes felicitats!!!!!!
ResponEliminaGràcies!
ResponEliminaLa tristesa a ratlla, Alba. La mínima necessària¿?
Comtessa, que xulíssima la foto de la neu amb contrast del verd de la "toalla". I la cama alçaeta, :)))
Acceptem la mínima necessària :)
ResponEliminaFeliç aniversari! A seguir sumant alegries i experiències...
ResponEliminaAmb una mica de retard, però també em sume: felicitats! I l'actitud davant els anys, i davant tot en general, és important.
ResponEliminaGràcies als dos!
ResponElimina