En dies com aquell sols et salva la música. Si no pots llegir poesia, si sols pots deixar-te anar al llit, cansada. I si pots llegir poesia, llegir per exemple "Sí, los sueños deben ser construidos más firmes que las ciudades/y deben ser remendados a diario/y reparados tras los ataques cotidianos y corrosivos del diente de la utilidad/que es peor que el diente del tiempo" sense dubte et servirà, com la música, per sobreviure, almenys un dia més.
tancar els ulls i escoltar la música, la música dels arbres del botànic..el divendres anirè a sobreviure una mica més, amb fulles d´herba
ResponEliminaLa música salva sempre, t'ha agradat Martinson? L'antologia que ha editat Nòrdica són vint-i-pocs euros ben gastats, val la pena.
ResponElimina:)
ResponEliminaCortuska, jo estic en estat de mocs i boira al cap, no sé si aniré demà al Botànic, ni tan sols si m'alçaré del llit. Hui ni Iban L.Llop ni Josep Lluís Roig. Llàstima!
Si vaig al Botànic, t'escric missatge al mòbil.
Comtessa, la veritat que m'he imprés tots els poemes que ha penjat Neorrabioso (que són prou)i sí que m'estan agradant( i ja vaig recomanant-lo). No sé si em compraré el llibre perquè abans volia altres, per exemple, Llunari de Josep Lluís Aguiló, vaig llegir al blog Llunàtic molt bona crítica.
Besets!
Y cuando cantas, las penas espantas...
ResponElimina