Més fàcil es desxifren les barbes

A les primeres pàgines del llibre "Líquens de la Reserva Natural Integral de Muniellos, Asturias" podem trobar dos poemes. Un poema sencer, de l'altre poema només uns versos.

Quan al poema hi ha alguna referència tècnica o fins i tot, científica, moltes vegades guanya en originalitat. Potser per això, Celan consultava diccionaris i enciclopèdies de mineralogia (si no recorde malament). Açò ho dic pel poema sencer del llibre en qüestió, Liquenologia, de H.M.Enzensberger. Comença així: Que hablen las piedras/sucede, se dice/¿pero los líquenes?.

Fixar-se en allò concret (i que més concret que un terme del llenguatge científic!) per poder parlar d'una altra cosa. O parlar d'ella fins descriure-la complertament, o donar-li un nou significat. Parlar dels líquens i de la dificultat que tenim per entendre i desxifrar algunes coses del món en què vivim. Parlar d'allò críptic.

"Más fácil se descifran/las barbas, los papiros/los planos, los cerebros/que estos secos pulmones."